AVANTPROJECTE DE L’ESGLÉSIA

A finals del 1954 presentàvem l’avantprojecte [de l’església] al Sr Bisbe. Mn. Amadeu havia acceptat la idea de construir una església seguint les idees de Gaudí i que la rectoria es desenvolupés verticalment com a base d’un campanar, amb una plaça que articulava una sala d’actes – teatret, un cafè – lloc de trobada i l’escola.

Jordi Bonet , Dr arquitecte: “Recordant a Mn. Amadeu” a  Tot recordant a Mn. Amadeu Oller p.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ESGLÉSIA DE SANT MEDIR

«L'arquitecte [ Jordi Bonet] posà mà a l'obra. Tenia la possibilitat d'utilitzar una vella tècnica del país usada encara de forma corrent i molt econò­mica: la volta catalana. Fent-la servir es poden cobrir espais amples sense haver de fer encofrats i amb un mínim d'estructura. Durant un viatge a Barcelona, l'any 1928, Le Corbusier ja havia. advertit l' originalitat i l'interès d'aquest recurs. L'arquitecte Jordi Bonet havia tingut l'ocasió d'estudiar de prop les creacions de Gaudí [ ... ]. El resultat, a Sant Medir, és una obra sorprenent [ ... ] perquè no sembla inscriure's en la línia general de l'arquitectura actual. [ ... ] L'arquitec­tura (de l'església de Sant Medir) no deu el seu lirisme a cap decora­ció sobreafegida, a cap efecte teatral. La seva agilitat plàstica no és el resultat d'una recerca sistemàtica, sinó que deriva d'una estructura i una tècnica utilitzades en la plenitud de les seves possibilitats. La gràcia del model endolceix la rigorosa geometria de l'esquelet sense llevar-li l'encant, sense tornar-la insulsa. La llibertat de les formes recolza sobre l'estricta necessitat d'equilibri de les forces i de la llei dels materials [ ... ]. Les parets i les voltes s'utilitzen, no com a farci­ment, sinó com a elements autoportants, i això era possible gràcies al sistema tradicional de les voltes catalanes. [ ... ].

»L'església de Sant Medir està constituïda per una estructura de ciment, l'essència de la qual la componen bigues prefabricades, idèn­tiques a les que havien estat utilitzades en la construcció dels habi­tatges dels voltants. Aquestes bigues estan relligades per una doble volta catalana, amb teules planes, que assegura la rigidesa i també l'aïllament tèrmic del conjunt. [ ... ] El campanar fou imaginat de manera inhabitual. Es veu més relacionat amb els habitatges veïns que amb l'església. És una torre quadrada de vuit plantes. Les quatre plantes inferiors contenen sales de treball. Les quatre superiors serveixen d'allotjament per a l'equip parroquial. El conjunt el corona  un terrat cobert on caben les campanes i l’equip pot trobar una tranquil·litat saludable.»

Fragment de l’article “Sant Medí” publicat a la revista L’Art Sacré. Núm 3-4  (Novembre – desembre de 1963)

ps 25-29. París 1963 Traduït al llibre de Josep Bigordà “Sant Medir” pàg 108

JORDI BONET I ARMENGOL (Barcelona 1925)

Es llicencià en arquitectura el 1949. Començà a treballar actualitzant algunes de les teories arquitectòniques del  que considerà el seu mestre Antoni Gaudí en algunes de les seves obres com l’església de Vinyoles d’Oris, Osona (1955); a l’església de Sant Medir, Barcelona (1960); a l’església de Fortesa a l’Anoia (1962). Posteriorment realitzà l’edifici Aiscondel, l’Escola Sant Gregori a Barcelona i l’Auditori Pau Casals a El Vendrell (1981).

Des del 1987 forma part de l’equip que dirigeix les obres de la Sagrada Família. Ha estat Director general de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya (1981-1984). Des del 1991 és membre de la Junta de Museus de Catalunya.